Ens apropem inexorablement a canvis que afectaran, vulguem o no, la nostra forma de vida. Les alarmes estan presents des de fa més de 50 anys. El model productiu, polític, econòmic, des d’una perspectiva global, sembla exhaurir-se i al mateix temps avancem encara més en la mateixa direcció, xafant més encara l’accelerador.

Acostumats a panorames apocalíptics des de fa anys per la ficció, amb pel·lícules de zombis o de cataclismes, dona la sensació que la recent pandèmia l’hem oblidada ja i no hem retingut allò que és més important en moments d’urgència, tot guardant aquesta experiència com si hagués estat una ficció més. Continuem endavant entre dos opcions antagòniques: aquella que ens proposa tornar pràcticament a una vida de mínims o aquella que ens promet colònies a Mart i robots a cada casa.

Mentrestant, les guerres culturals són utilitzades en una lluita per l’hegemonia mediàtica que només s’interessa per qui s’emporta el relat, arrasant el sentit crític i posant la mirada moltes vegades sobre el món de la cultura, com a món simbòlic, repercutint cada vegada més sobre la seua capacitat transformadora.

Des del Russafa Escènica continuarem apostant per la diversitat, per una ampla graella de colors, esperant que en aquesta pluralitat puguem trobar refugi, resistència, sentit crític, i que tot això ens puga, a la llarga, donar-nos ferramentes per al dia, sembla que no tan llunyà, que la mar arribarà als nostres peus.

Equip Russafa Escènica. Festival de Tardor 2024