Xicoteta acció escènica per a obrir boca davant l’arribada de la XI edició de Russafa Escènica. Festival de Tardor.

Xavi & Elena (acustic covers)

Duo musical format per Xavier Gómez (Veu, Guitarra i Loops) i Elena Almendros (Veu, Percussió i Guitarra) en el qual versionen cançons de diversos estils i interpreten temes propis “jazzístics” i de caràcter mediterrani.

Duració  aproximada 50 minuts.

Amb la col·laboració de:

El fem i les ruïnes disseminades a les ciutats i en els paratges naturals narren que ací es va viure, es va parlar, es va pensar. Es miren amb desatenció com s'observa a un cos vell i sense validesa, a punt de desaparéixer. La seua presència a la frontera de l'invisible, reclama una escolta desacomplexada, per a imaginar i rescatar el passat de vides consumades, com a petroli cru a punt de ser extret per a moure el món.

Creat i dirigit per El Conde de Torrefiel

Hivernacle

Producció pròpia de festival, que sorgeix després d’un taller de creació i investigació, amb intèrprets que acaben d’acabar els seus estudis escènics.

Una producció de Russafa Escènica. Festival de Tardor 2021, amb la colaboració del TEM (Teatre El Musical) y el CCCC (Centre del Carme Cultura Contemporània).

Sis monòlegs, sis veus femenines d’una mateixa família -mares i filles-, sis fractures, sis abismes, que arranquen en una nit de 1921, per a acabar cronològicament just un segle després, un matí de setembre de 2021.

Jardí Escènic

Producció pròpia de festival que consta de diverses micropropuestas escèniques itinerants per a públic reduït en diferents espais de l’CCCC (Centre de l’Carme Cultura Contemporània) de València.

Proposta itinerant per a grups reduïts d’espectadors.

Una producció de Russafa Escènica. Festival de Tardor, amb el suport de l’CCCC (Centre de l’Carme Cultura Contemporània) i Bramant Teatre.

Abril és una xiqueta que es veu obligada a passar un poc més d’un mes, el d’abril, tancada a casa amb la seua mare, perquè hi ha als carrers un virus que està afectant la població.

Un dia, des de la finestra de la seua cuina, descobreix que té una veïna nova de la seua edat i decideix entaular una amistat amb ella a través de correspondència, però un dia, de sobte, Teresa deixarà d’escriure-li.

Premi de Teatre infantil Escalante 2020 

Planter Escènic

Lectures dramatitzades.

El Planter és posible gràcies a la Fundació SGAE i l’AVEET.

En aquesta peça no hi ha personatges, no tenen categoria de tal però d’alguna manera els intèrprets semblen actuar mostrant la decadència d’una parella de mitjana edat enmig d’un canvi abismal. Massa vells per a adaptar-se, massa joves per a morir. El to és tragicòmic, la pulsió performàtica. El teló de fons, la manipulació dels mèdia i l’amenaça d’un incipient feixisme.

Una no vol desitjar, amb tot el dolor del seu cor, que l’altre desaparega. Encara que siga l’única esperança de seguir amb vida. Això és una cosa que es cou amb temps. A foc lent. Com les llentilles.   

De tots els fills que tinc, eres el més dotat, però també el més díscol. Des que t’alces fins que et fiques al llit, treballes només per a la mort. Tens un exèrcit d’esclaus que treballen per a la mort.

No hi ha mal que cent segles dure, ni planeta que ho aguante.

Dues persones, com tu i com jo. O quasi. Dues caixes plenes de la teua roba i de la meua, de la memòria selectiva, de les cançons que sonen a la ràdio o al teu cap i de tot allò que llavors crèiem saber. Una història sense temps ni espai i un últim intent fallit d’oblidar o de recordar. O ambdues coses, qui sap.

Companyia resident en Foios gràcies al programa Via Escènica i a l’Ajuntament de Foios.

Diuen que el temps i l’oblit són com a germans bessons, jo no ho tinc molt clar.

Companyia resident en Alboraia gràcies al programa Via Escènica i a l’Ajuntament d’Alboraia..

Onlyfans com a mecenatge del S.XXI.
El passat com a punt de partida.
“I tu què mires?”

Companyia resident en Bellreguard gràcies al programa Via Escènica i a l’Ajuntament de Bellreguard . .