Com dirigir la mirada de l’espectador tal com ho la càmera? Com pot el suport audiovisual resignificar l’escena?

Municipi de residència al programa Via Escènica
Sollana

Ulls buits en píxels, una tristesa acomodada, la ja acceptada malaltia del segle.
Un compromís amb la meua alegria. Un cant al valor de la vida.

Municipi de residència al programa Via Escènica
Almussafes

Diuen que el temps i l’oblit són com a germans bessons, jo no ho tinc molt clar.

Companyia resident en Alboraia gràcies al programa Via Escènica i a l’Ajuntament d’Alboraia..

Dues persones, com tu i com jo. O quasi. Dues caixes plenes de la teua roba i de la meua, de la memòria selectiva, de les cançons que sonen a la ràdio o al teu cap i de tot allò que llavors crèiem saber. Una història sense temps ni espai i un últim intent fallit d’oblidar o de recordar. O ambdues coses, qui sap.

Companyia resident en Foios gràcies al programa Via Escènica i a l’Ajuntament de Foios.

Onlyfans com a mecenatge del S.XXI.
El passat com a punt de partida.
“I tu què mires?”

Companyia resident en Bellreguard gràcies al programa Via Escènica i a l’Ajuntament de Bellreguard . .

Constantment assetjats per la tirania del fer, oblidem que podem detindre el temps sempre que vulguem, sincronitzar-nos amb un temps que no busca. El mal del segle: estar ocupat..

Companyia resident en Almussafes gràcies al programa Via Escènica i a l’Ajuntament d’Almussafes.

Silla verde / Cadira verda planteja i qüestiona la pròpia creació a partir d’un bloqueig artístic del director respecte a les maneres de construir una peça. Per això mateix volem detindre’ns a investigar el procés de treball, i anar introduint en la pròpia escenificació aquestos passos que dóna l’artista fins a arribar a un resultat, o no.

Des de l’equip creatiu de Silla verde / Cadira verda esperem tindre alguna cosa decent que mostrar el dia de l’estrena.

Companyia resident en Sollana gràcies al programa Via Escènica i a l’Ajuntament de Sollana.

Una dona aprofundeix en el seu passat familiar en busca de respostes sobre si mateixa i els seus orígens.

Compañía residente en Picassent gracias al programa Vía Escènica y al Ayuntamiento de Picassent.

Camina de A. bip. Fins a B. bip. Torna a A. bip. Torna a B. bip. Hauràs d’anar més ràpid si vols arribar una altra vegada a A. bip. I després, de nou a bip B. Accelera el pas perquè tens que tornar bip a A. Corre perquè no vas bip a arribar a B. Això és córrer? Ve bip a A. He dit que córregues més bip fins que arribes a B! Corre bip més fins a A. bip. Corre bip a B. bip. Corre! bip. bip. Corre! bip. Corre! bip. bip. bip. bip.

Companyia resident en Aldaia gràcies al programa Via Escènica i a l’Ajuntament d’Aldaia.

Una família. Un desaparegut. Una taca. Un arbre. Un ritual.

Any 2050. La Terra està deshabitada. Només queden dos tardígrads. Ara, habiten en cossos humans.

Un concurs, una nova estrella musical, una nit… d’amor. A vegades els somnis es compleixen. O no.