V03. Dalt del més amunt

Dos amics intenten rastrejar, entre picors, l’origen d’una possible infecció de sarna.

Mentre es desfan del matalàs ple de paràsits i d’històries, reconstrueixen els últims

dies de les seues vides fins que apareix un mapa íntim de la ciutat: pisos provisionals, habitacions diminutes, relacions fugaces en afters claustrofòbics, desconeguts al carrer i formes inesperades de desig.
Com més rasquen, més difícil resulta separar la culpa de la vergonya, el fàstic de l’excitació, o la por de la necessitat de contacte. El matalàs —impregnat de converses, suor, malalties, sexe i nits compartides— es converteix en l’arxiu físic i emocional de la seua amistat i d’una generació acostumada a habitar espais provisionals.

La peça investiga com els llocs on vivim condicionen la manera en què ens relacionem i com les ciutats contemporànies, travessades per l’arquitectura hostil, regulen quins cossos poden descansar, tocar-se o simplement romandre en l’espai públic. Una comèdia crítica sobre la necessitat humana de proximitat i les marques invisibles que deixen els altres sobre nosaltres.

Municipi resident: Aldaia