La GRAN PARTITURA DE SOROLLS no serà una partitura a l’ús, és a dir, ja escrita anteriorment, sinó que seran permutacions possibles de les experiències sonores viscudes en els tallers de David Alarcón i de Truna (Andrés Blasco) en els dos centres amb els alumnes durant la setmana. Una partitura estructurada però oberta, perquè els alumnes siguen partícips no solament en el procés sinó també en la presentació al públic.

David Alarcón, músic compositor

Ha realitzat tot tipus de treballs sonors: post-producció d’àudio, documentals, sonorització de revetles, microfonització de telesèrie, instal·lació de sistemes de so en cinema … bandes sonores per a teatre, dansa, cinema mut, documentals, curtmetratges, animació, video-art, instal·lacions i performace.

Truna (Andrés Blasco), artista sonor

Comença des de 1982 a fer música experimental. Des de 1995 aprofundeix en la seua activitat d’aute-luthier electrònic que li porta a crear un univers sonor propi, impregnat de pataphysica, futurisme i dadà. Col·labora amb cinema, teatre, dansa i improvisació amb altres artistes experimentals a nivell nacional i internacional.

A.5.1 DOCUMENTAL EDUCATIU: BING BANGBOOM
Joan Henson, Canadà, 1969 | 24 min

Aquest documental mostra el treball del compositor, ambientalista i pedagog R. Murray Schafer amb alumnes de 7é de primària. En aquesta sessió, Murray els convida a endinsar-se en un viatge on aprenen a reconèixer els sons del que ell anomena Paisatge Sonor. El músic canadenc treballa amb el so com a matèria artística sense diferenciar entre música normativa o soroll.

Presenta Roqui Albero. Trompetista, arranjador i pedagog (estudis en l’ESMUC de Barcelona i ISA de l’Havana). Ha tocat amb cantants com ara Jorge Drexler, Manu Chao o Paco Ibañez, amb músics com a Pancho Amat i Barbarito Torres (Buenavista Social Club), Misirili Ahmed (Turquia) o Childo Tomás (Camerun), i col·labora amb Sedajazz. Ha treballat com a pedagog inserint l’educació del jazz en les escoles de primària i a les bandes de música. És cocreador del projecte de poesia i música Versonautas.

A.5.2 PEL·LÍCULA: NOISE
Henry Bean, EUA, 2007 I 96 min
Sinopsi:

David Owen (Tim Robbins), un empresari de mitjana edat a qui l’infernal soroll de Nova York està tornant boig, emprèn una espècie de creuada per a destruir els artefactes que li fan la vida impossible. A poc a poc comença a tenir seguidors, amb el suport dels quals s’enfrontarà tant al veí que deixa encesa l’alarma del seu cotxe com al mateix alcalde de la ciutat.

Presenta i modera Daniel Gascó. Propietari del videoclub Stromboli, activista cultural (ponències, cinema-fòrums), Crític de cinema en Cartelera Turia, col·laborador en diverses publicacions com a Caiman, quaderns de cinema i llibres de cinema col·lectius. Imparteix cursos sobre història del cinema, crítica i llenguatge audiovisual en l’Acadèmia Idecrea. Forma part de l’equip del Festival Internacional Cineuropa i col·labora amb el Festival de Mediometrajes La Cabina.

Cançons conegudes, cançons desconegudes, sorolls analògics/digitals, notes sense to, acords sense harmonia, Cancionero Ruidera és una prova del límit entre soroll i música.

COMPONENTES: 2sisters

Amadeo Moscardó i Vicent Pérez: Sintes, pedals, zucluèscams, sado-elektronisch-glitchy-lichis, dimocarpus, r.o.t.o.r, tron-bon, gummus i smerjet.

La intenció de la performance és posar de rellevància l’“atac” de la contaminació acústica sobre l’individu i, al mateix temps, generar conflicte en contra d’eixe soroll caòtic que ens envolta mitjançant l’ús de la música amb un sol violoncel; sens dubte, el so més antagònic. Tot, en un espai límit entre el tràfic massiu de cotxes d’una rotonda i el pas per a les persones.

Roser Talens, violoncel·lista

Roser Talens va estudiar violoncel en el Conservatori Superior de València. Des de molt jove ha tocat amb diverses orquestres per Europa i Sud-Amèrica. Actualment experimenta amb la improvisació lliure, la música per a teatre, per a dansa i performance.

Activitat coproduïda amb la Junta Municipal de Russafa, Ajuntament de València.

Volem avaluar el “soroll” dels corrents d’opinió, el “soroll” dels premis, el “soroll” de les modes, de les tendències… Ens plantegem preguntes com: Fem cas o no als premis? Es premia a qui ho es mereix? Seguim els corrents d’opinió? Estan fonamentats aquests corrents d’opinió? Cal seguir les modes? Quins “sorolls” fan que es perda la comunicació entre els agents de les AAEE? Què fer per a convertir el soroll en melodia? Què fer per a convertir el desconeixement en curiositat? Com fer accessible l’aparentment incomprensible?

Modera: a+ soluciones culturales

Nacionals:

1.- Toni Álvarez 
Directora del Centro de las Artes Escénicas y de la Música de Extremadura de Consejería de Cultura e Igualdad de la Junta de Extremadura.
Organització de MAE (Muestra de Teatro de Extremadura)
Coordinadora de la Comissió de Xarxes i Circuits de la Xarxa Espanyola de Teatres, Auditoris, Festivals i Circuits de titularitat pública

2.- Marisol García
Gestora Cultural de l’Ajuntament de Las Palmas de Gran Canarias
Responsable tècnic de les Biblioteques Municipals de Las Palmas de Gran Canarias
Direcció artística del Festival TEMUDA
Membre de la Xarxa Espanyola de Teatres, Auditoris, Circuits i F​estivals de titularitat pública

3.- Esther Monleón
Gestora Cultural de la Diputació de Màlaga
Direcció artística del Festival CIRKORAMA
Responsable de la programació escènica de la Diputació de Màlaga

4.- Raquel Anadón Alquezar
Responsable de Gestió i Programació del Teatro de las Esquinas de Saragossa
Membre de la Companyia Che y Moche

Autonòmics:

1.- Josep Mª Bullón
Gestor Cultural de l’Ajuntament d’Almussafes
Membre del Circuit Valencià de Cultura
President de l’Associació AGCPV

2.- Encarna Dolz
Gestora Cultural de l’Ajuntament d’Alboraia
Membre del Circuit Valencià de Cultura
Membre de l’Associació AGCPV

3.- Roberto García
Dramaturg i Director Escènic
Director Adjunt d’Arts Escèniques de l’Institut Valencià de Cultura

4.- Alicia Garijo
Directora Artística del Teatre Arniches d’Alacant
Delegada Territorial de l’IVC en la província d’Alacant
Membre del Circuit Valencià de Cultura

 5.- Miquel Santamaría
Director del Centre Cultural i de la Mostra de Teatre d’Alcoi
Membre de la Xarxa Espanyola de Teatres, Auditoris, Circuits i F​estivals de titularitat pública
Membre de la Junta directiva de COFAE

6.- Toni Valesa
Director Artístic del Paranimf de la UJI, Universitat de Castelló
Director del Festival RECLAM de la província de Castelló
Membre de la Xarxa de Teatres, Auditoris i Festivals de Titularitat Pública.
Membre del Circuit Valencià de Cultura

Sorolls

Silenci, l’instant d’alçar el teló o començar una funció, és silenci. Es conté la respiració i s’obrin els ulls. Em fascina aquest moment de les arts escèniques. I, a partir d’eixe moment, deixar-me dur i guiar-me només pels sentits, per allò que veig, olore i sent. Percep música, veus, sons, silenci i sorolls, també sorolls.

Hi ha qui defineix “sorolls” com els sons que ens molesten, que no volem escoltar. I no és aquesta una de les raons de ser de les arts? De totes i, de forma molt notable, de les arts escèniques? Russafa Escènica és soroll, és sorolls, en plural, perquè aquest festival, alçant a poc a poc la veu, evolucionant i transformant-se, ha arribat al que és avui, una referència per al sector i per al públic que acudeix fidel a la seua innovadora proposta. Perquè amb els seus sorolls, ha despertat, ha agitat, ha mobilitzat i, el més important, ha donat l’oportunitat de mostrar la seua obra a molts professionals, convertint-se en una plataforma transversal de trobada ciutadana.

Els sorolls són part fonamental de la vida, de la nostra societat i també de la creació. I aquests “sorolls” d’art han traspassat les “fronteres” del barri i s’escolten en tota la ciutat, una ciutat que ha viscut, com  poques, el renàixer d’aquesta cultura que, des de baix, ha conquistat, ha seduït, ha educat i ha contribuït a aquesta metamorfosi social que estem vivint.

Gràcies Russafa Escènica per nodrir a aquesta València efervescent amb el vostre particular soroll. Espere, amb expectació, aquest moment de silenci previ a que alceu el teló.

En 2018, dins del PLANTER ESCÈNIC, proposem tres lectures dramatitzades on conèixer l’estil d’escriptura i forma de cadascun dels seus autors i autora.

Lectures dramatitzades dels tres textos guanyadors de les tres edicions del Torneig de Dramatúrgia de la Comunitat Valenciana.

Les tres lectures es realitzaran en tres dies consecutius dins del marc de Russafa IN.

Els dramaturgs i dramaturgues integrants del PLANTER ESCÈNIC 2018 són:

Adrián Novella (Guanyador de l’III torneig de Dramatúrgia de la Comunitat Valenciana. 2018) 
Mafalda Bellido (Guanyadora de l’II torneig de Dramatúrgia de la Comunitat Valenciana. 2017)
Juli Disla (Guanyador de l’I Torneig de Dramatúrgia de la Comunitat Valenciana. 2016)

Una proposta patrocinada per la FUNDACIÓ SGAE

Què vols que faça amb els taulells del bany? Los azulejos van fuera. Van fora? Sí. Llàstima taulells així ja no fabriquen. Comèdia amb tints absurds.

Els polítics parlen, la premsa ho conta, però pareix que o no s’expliquen bé o que no volen contar-nos les coses tal com són. Aquesta vegada volem comprendre que passa ací dins, vols entrar amb nosaltres?

Andrea Guillamón y Andreu Santatecla

En la imatge es pot veure una ona sonora irregular amb becs i línies ascendents i descendents. Els autors expliquen així el significat de la seua obra: 

En el nostre dia a dia, el soroll ens acompanya quasi sense adonar-nos. Des d’un punt de vista científic, la diferència entre so i soroll és que en el primer les ones són regulars i ordenades, mentre que en el soroll les ones són irregulars i desordenades. Un soroll és més perceptible quan major és la intensitat.

En el cartell es pretén representar la variació d’intensitats que es produeixen al llarg de l’any referent al festival Russafa Escènica, amb un bec feia el final de la línia coincidint amb la celebració de l’esdeveniment i utilitzant el color magenta característic.